EL PAPER DEL MONITOR

La pregunta que ens cal fer és: com el monitor serà un mitjà per a aconseguir els objectius proposats en un projecte educatiu ?
Generalitzant les respostes per a diferents objectius podem tenir un llistat com aquest:
1.     Donant exemple amb actituds concretes, vivint l'ideari.
2.     Afavorint els nois i noies unes o altres actituds.
3.     Motivant, animant a participar, fent viure tot el que es fa.
4.     Essent pacient, sabent escoltar, prenent-se seriosament les expressions de cada noi/a.
5.     Aportant informació.
6.     Tenint un tracte personal individualitzat, estant atent a cada noi/a.
7.     Fent-los adonar d’actituds i coses concretes, fent valorar.
8.     Tenint una actitud observadora.
9.     Regulant el diàleg en el grup.
10.   Organitzant amb previsió.
11.   Essent coherent i honrat amb les opcions dels Centre.
12.   Ha de ser puntual, responsable, respectuós, obert, realista i que amb ganes d’aprendre...

El monitor no ha de fer por. Perquè la por impedeix la confiança, i sense confiança, no hi ha educació possible.

Fa por:
· Aquell de judica
· Aquell que fa quedar malament a l’altre
· Aquell que castiga sense raons
· Aquell que es riu dels altres
· Aquell que explica coses dels altres
· Aquell que ho sap tot
· Aquell que no falla mai en res i sempre té raó
· Aquell que no comprèn la feblesa dels altres
· L’home que no dubta mai
· Etc.

El monitor no ha de ser enganxós.

Les persones enganxoses només atreuen persones amb necessitat d’enganxar-se. L’interès que ha de mostrar vers els nois i noies hauria d’ésser un interès desinteressat.

El monitor ha d’estimar la veritat.

I se li ha de notar. Els nois i noies han de tenir la impressió d’haver-se de guanyar l’estimació del monitor, ni el d’haver-la de merèixer. La gratuïtat i la incondicionalitat de l’estimació és una condició indispensable per tota tasca educativa.

El monitor ha de ser durament exigent amb sí mateix i amablement exigent vers els nois.

Ha de tenir la traça de fer veure l’exigència com a valoració, com a conseqüència de l’estimació veritable.

El monitor ha de tenir temps.

El temps és de les coses que més valen, però el noi és més important, i això li ha de ser demostrat.

El monitor no ha de voler ser com ells.

Els nens no reclamen que els grans siguin com ells. D’un que és com ells no en trauran res de nou. Tampoc no ha de pretendre fer-los com ell és.

El monitor ha de saber que no hi ha gestos neutres davant els nens, i que les paraules sempre tenen importància.

Un bon educador és difícil de fer, i la seva formació no s’acaba mai.

ACTITUDS:

* Ha de tenir una actitud oberta.
* Ha de ser responsable dels seus actes i de les seves paraules.
* Observador, tant vers els nens com amb les coses.
* Capaç d’escoltar.
* Ha de ser creatiu, ha de saber improvisar.
* Ha de tenir un servei sincer vers els altres.
* Respectuós amb l’equip i amb els nens.
* Ha de tenir una actitud lliure.

DECÀLEG DEL BON MONITOR

1.        Em mostraré tal i com sóc en tot moment, per això davant els infants seré autèntic i coherent.
2.        Amb la manera de ser de cada infant, seré respectuós i tolerant.
3.        Si als infants vull transmetre valors i actituds, els viure així: ferm i convençut.
4.        Amb creativitat, les activitats aniré plantejant comptant amb motivacions, interessos i situació de l’infant.
5.        Entendré tota activitat com un mitjà educatiu, i per tant, la referiré sempre amb un bon objectiu.
6.        M’esforçaré per ajudar els infants com a bon educador i perquè esdevinguin plenament persones a ells em lliuraré amb estimació.
7.        Vetllaré per estar permanentment format, a aprendre i a millorar sempre estaré disposat.
8.        Amb tot l’equip de monitors, activa serà la meva participació quan calgui fer de les activitats preparació, realització i avaluació.
9.        A la seguretat dels infants estaré atent, en les activitats i excursions seré molt prudent.
10.     Com a bon monitor tindré per norma estar alegre, de bon humor i sempre en forma.

QUÈ ÉS SER MONITOR/A?

Tot camí té un horitzó. I nosaltres no fem les coses per fer-les, encara que a vegades ens costi saber amb exactitud què és el que fem i com ho fem. Somiar no és dolent si un després toca de peus a terra.

- Un monitor d’esplai és algú d’aquests.
- Un que somia i toca de peus a terra.
- Un que es cansa, però malgrat tot, no es cansa.
- Un que camina i no s’atura.
- Un que ajuda a créixer als infants i alhora té el desig de créixer.
- Un que s’atura i respira, que contempla la natura i en dóna gràcies.
- Un que allà on hi ha dificultats hi veu reptes.
- Un que escolta els petits perquè sap que pot apendre molt d’ells.
- Un que és jove encara que tingui alguns anyets.
- Un que sap demanar ajuda quan cal.
- Un que té temps pels altres, en tot moment.
- Un que sap quin és el valor del seu temps i l’ofereix als altres.
- Un que té el deisg d’estimar.
- Un que sap que darrere de cada infant hi ha un futur ple d’esperança.
- Un que viu en grup, i per al grup.
- Un que està atent a les necessitats dels altres monitors.
- Un que es llença a l’aigua a buscar l’amic que s’ofega.
- Un que s’estima tal com és.Un que és pacient amb les dificultats.
- Un que sap veure la claror en la mirada dels seus adversaris.
- Un que sap ajudar als altres a trobar el seu propi tresor.
- Un que plora sense avergonyir-se.
- Un que sap que la bellesa de la vida es toba en els petits detalls de cada dia.
- Un que sap guardar els secrets dels seus amics.
- Un que vol ser lliure, malgrat els entrebancs que el puguin envoltar.
- Un que malgrat les foscors de la vida és capaç d’aixecar els ulls al cel i veure la claror de les estrelles.
- Un que prega i confia en Déu, perquè ha ressuscitat el seu Fill Jesús.

 

      ARTICLE SOBRE ELS MONITORS AL DIARI AVUI

        http://paper.avui.cat/article/ultima/80840/entusiasme/sospitos.html

        http://paper.avui.cat/article/ultima/85203/vine/lligar.html